Paraules de ciència, senzilles i tendres (3)

NO EM VENGUIS LA (E)MOTO

No som uns experts en gin-tònic, ho admetem. Per això, el nostre cervell entra en un col·lapse estelar quan hem de triar entre un “Hendrick's amb cogombret i Fever-Tree”o un “Citadelle amb pètals de rosa i Boylan”. En el fons, però, davant de tanta ignorància personal, agraïm, com a mínim, que les idees de Masaru Emoto no s'hagin extès més del que ja ens sembla indignant que, si no, haurém de triar quin tipus de gel volem: si congelat mentre es pensava en l'amor, en l'odi o en Marujita Díaz.


Segons Masaru Emoto, els pensaments i les intencions de les persones influeixen en l'aigua. Els seus “experiments”, publicats en un llibre inefable anomenat “Els missatges de l'aigua”, són un recull de fotografies de cristalls d'aigua congelada sota la influència d'epígrafs, pensaments o intencions diferents. Per exemple, si es congela l'aigua en un pot amb paraules com “amor”, “àngel” o mentre sona música clàssica, apareixen unes formes de cristalls molt boniques mentre que si ho fas posant ”guerra”, “dimoni” o escoltant heavy metal apareixen suposadament formes caòtiques o cristalls amorfes disposats desordenadament. La metodologia de l'obtenció de les imatges no queda clara i la tria dels cristalls és completament subjectiva. Per tant, de tot el llibre se n'extreu una sola conclusió: a Masaru Emoto no li agrada la música heavy.

James Randi, el president de Fundación Educativa James Randi, un heroi dels nostres dies que es dedica detectar i destruir d'aquest tipus de xarlataneria, va reptar Emoto el 2003 a repetir els experiments amb un mètode doble cec, de manera que es poguessin comprovar els resultats en les mateixes condicions extraient-ne la subjectivitat de l'investigador. Tot i la negativa inicial d'Emoto, el 2006 va publicar els resultats a la “gran revista” Explore (Journal of Science and Healing) per demostrar el que hom esperava: els seus experiments són quelcom que es pot punxar amb un pal. Les crítiques li seguiren caient com pedres de tartera per la seva tria subjectiva de fotografies. Però algú creu que davant les contrarietats Emoto es resignà i es tancà a casa avergonyit dels seus pecats? No. Masaru no és un home covard i pusil·lànime. Amb la valentia d'un domador de lleons (i uns collons que podrien servir-li de puf) el 2006 va publicar uns altres experiments: “Efectes de la intenció a distància sobe la fomació de cristalls d'aigua. Una rèplica triple cega”. No doble, triple! Això és anar per totes, Masaru. I aquesta vegada, donat que els mètodes van ser més rigurosos (no del tot, però sí una mica més), l'experiment no aportava solidesa a cap de les seves hipòtesis i, fins i tot, contradeia les seves idees.

Algú es pensarà que aquí Emoto va finalitzar la seva carrera com a pseudocientífic. Doncs no, tal com a les sèries de televisió apareix el cairon final amb un “to be continued”, el seu article acabava amb un epígraf que indicava que teníem Masaru per anys, una sentència que l'alliberava de la feixuga càrrega de demostrar el no res, l'as a la màniga que tot farsant esgrimeix quan es queda sense escapatòria: “Les suggestions dels investigadors no poden ser aïllades de les dels participants, fet que no permet interpretar degudament els resultats”. Que ve a ser “no es pot verificar el que dic, però tampoc se'm pot contradir” o millor dit “me la bufa l'experiment i em cago en la vostra lògica”.

Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. Masaru tampoc explica què passa amb paraules com “pet” que per a un anglès pot ser un hàmster bufó donant voltes a la roda d'exercici mentre que per nosaltres pot ser una bafarada de ferum insostenible que t'arriba enmig del metro. Això sí, l'única cosa clara d'Emoto és que, entre d'altres negocis, comercialitza un tros d'acer i or anomenat EMO que, segons ell (vulgui dir el que vulgui dir), “neteja l'aigua de les seves memòries i la reconnecta amb la seva freqüència original”.

Nosaltres només sabem dues coses: que donat que els “emos” no són exactament l'alegria i la gatzara de l'horta, el nom EMO no és el més idoni per estar en contacte amb l'aigua que t'has de beure i que, si tot això fos veritat, els cristalls que donaria l'aigua congelada amb la paraula “Emoto” serien igual d'amorfes i desordenats que els congelats sota el títol “Estafador i xarlatà” i qui sap si algun insult pitjor que rima amb Calcuta (sobretot després de culpar l'aigua dels terratrèmols de Japó i demanar diners per a la seva causa)

Cap comentari: