Paraules de ciència, senzilles i tendres (1)

TENIR QUÍMICA
(Aquest dimarts, 15 de novembre, va ser el Dia de la Química. Aquí, el nostre humil homenatge)

Segur que ho heu sentit més d'una vegada. I és que és una de les frases que, tard o d'hora, sempre acaba sortint en una conversa. "Ui, això és dolentíssim, que és tot química!". Se sol pronunciar amb seguretat i vehemència i pot fer referència a qualsevol cosa, des d'un aliment o un cosmètic fins a l'ambientador en forma de pi del cotxe.

En general, els que pronuncien la frase obvien que l'oxigen que respiren és química, l'aigua que beuen és química, l'oxitocina que ajuda a que s'enamorin és química i, en el fons, tot, absolutament tot el que els constitueix i els envolta, és química. La paraula "química" se sol associar automàticament amb productes "artificials", sempre sospitosos i tòxics. És un dels mots amb més connotacions negatives, que ni la dedicació de tot un Any Internacional com el d'enguany no han pogut modificar.

Seguint amb això, no deixa de ser fascinant la creença de certa gent que tot allò natural (lliure de química) és bo, mentre tot allò artificial (i ple de química) és dolent. Unes herbes medicinals collides al bosc són boníssimes per la salut; les mateixes herbes purificades i dispensades en forma de píndola són poc menys que obra del mateix diable.

Seria curiós veure molta d'aquesta gent vivint un temps lluny de la civilització. Se'ls podria portar a la selva, per exemple, per analitzar si els animalons són tant simpàtics i bondadosos com els de la pel·lícula Madagascar; o en un bosc feréstec, per experimentar en primera persona si és tant bucòlic i plaent com el que es veu a Caçadors de Bolets. A vegades, només a vegades, també venen ganes d'oferir-los una bonica Amanita phalloides i dir-los amb tota seguretat i vehemència "Ui, això és boníssim, que és tot natural, que no té res de química!".

Cap comentari: